No te sentit que escrigui el que escriure...i tampoc servira de res..perque amb 4 paraules no podre salvar-te.
Tots diuen que la vida passa ràpid, però no sabia fins a quin podia anar de ràpid la vida. Tampoc sabia que pot fer un gir de 360 graus i escurçar-te els anys que ens poden queda per viure. Com pot ser que algú com ell, com pot ser que la vida li hagi fet això ¿? Mai hauria imaginat que a la meva edat el veuria així, que veuria que depèn de mi, d'ell, d'ella, de tots. Que sense els demes no pot fer res. Que es completament inútil.
Desconec el nombre de persones que hi ha en el món, desconec quantes persones malaltes hi ha.
Em demano per què ell ¿? Per què no algú altre que hagi viscut la seva vida.
No imaginava la meva vida així, ni la seva. Ara el veig amb uns ulls diferent.
Tinc por. Tinc por a que pot passar, a que li pot passar. Que serà de mi, de tots si continua igual d'inútil o si simplement ell no hi es ¿?
Em sento impotent a no poder fer res per ajudar-lo, a no trobar cap solució.
Qui tingui la sort de viure una vida de color de rosa, disfruteu-la. I encara que no us sembli perfecta perquè en voleu mes, no sigueu egoistes i aprofiteu el que teniu, perquè la vida et pot treure amb un no res el que més estimes.
Compto els dies que falten perque s'acabi el mes. Em llevo cada matí pensant que avui pot ser el dia definitiui reso perque no sigui. Pero tard o d'hora arribara...arribara el dia i marxaras, ens deixaras. Per que ?
Tot a sigut massa rapid, no m'ha donat temps a viure la vida, a fer coses junts.
Se que no puc atura el temps, pero ojala pogues...
Ojala no marxessis...ho faras, un dia o altre ens deixaras i no sas com et trobare a faltar.
Tots diuen que la vida passa ràpid, però no sabia fins a quin podia anar de ràpid la vida. Tampoc sabia que pot fer un gir de 360 graus i escurçar-te els anys que ens poden queda per viure. Com pot ser que algú com ell, com pot ser que la vida li hagi fet això ¿? Mai hauria imaginat que a la meva edat el veuria així, que veuria que depèn de mi, d'ell, d'ella, de tots. Que sense els demes no pot fer res. Que es completament inútil.
Desconec el nombre de persones que hi ha en el món, desconec quantes persones malaltes hi ha.
Em demano per què ell ¿? Per què no algú altre que hagi viscut la seva vida.
No imaginava la meva vida així, ni la seva. Ara el veig amb uns ulls diferent.
Tinc por. Tinc por a que pot passar, a que li pot passar. Que serà de mi, de tots si continua igual d'inútil o si simplement ell no hi es ¿?
Em sento impotent a no poder fer res per ajudar-lo, a no trobar cap solució.
Qui tingui la sort de viure una vida de color de rosa, disfruteu-la. I encara que no us sembli perfecta perquè en voleu mes, no sigueu egoistes i aprofiteu el que teniu, perquè la vida et pot treure amb un no res el que més estimes.
Compto els dies que falten perque s'acabi el mes. Em llevo cada matí pensant que avui pot ser el dia definitiui reso perque no sigui. Pero tard o d'hora arribara...arribara el dia i marxaras, ens deixaras. Per que ?
Tot a sigut massa rapid, no m'ha donat temps a viure la vida, a fer coses junts.
Se que no puc atura el temps, pero ojala pogues...
Ojala no marxessis...ho faras, un dia o altre ens deixaras i no sas com et trobare a faltar.
-> Je T'aime Papa<-
Felicitats
